Ser feliç en veure, davant la porta de l'institut, l'exalumne de sisé del curs passat que tantes vegades havies cridat l'atenció i que en veure't aparèixer dubta de la seva reacció i t'acaba abraçant!!!! :) Aquests són els petits gestos que ens omplen per dins i ens fan crèixer com a persones humanes que som.
Somrius pel carrer després de creuar-te amb l'exalumna de fa tres anys enrere (quan feies pràctiques de carrera). Primer t'abraça i tu et mires la cara d'estranyat del pare, li preguntes " que se t'ha menjat la llengua el gat" i et pregunta per "aquest any també ens vindràs a veure?". Li contestes que més aviat del que ella es pensa ja que la tindràs d'alumna i seràs la seva tutora per tot el curs. I segueixes somrient, el primer de d'escola al veure-la entre les noies de la fila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada